De Costur a Sant Joan de Penyagolosa a l'estil Caragol.

Costur - Mas de la Serra - GR33 - Mas de la Lloma - La Noguereta - Montoliu - Sant Joan

    Quant de temps sense escriure! I no per no haver caminat (que per sort aquestes coses no canvien), però entre unes coses i unes altres o no he estat per casa, o sense ànims de fer res incloent-hi una bona temporada sense el meu ordinador (llavors te'n adones quant en som de dependents d'ell i quanta informació tenim de la nostra vida personal i del nostre esbarjo public). 

     Però ara que les coses tornen més o menys és hora de posar-se al dia!

    Cada (o quasi) any per les vores d'octubre a la nostra colla (Komando Peluts, de Costur) tenim per costum pujar caminant al Penyagolosa (de fet la primera entrada d'aquest blog, en mode de proves, és en referència a questa pujada, al 2011) i si pot ser, en dies separats, collir alguns bolets sense oblidar-nos d'omplir bé el pap i riure bona estona. Però aquest any ho anàvem allargant, doncs no tots coincidíem en horaris i, a més en Dani i jo teniem una mica d'ambició i ens venia de gust fer una acampadeta (cosa que a no tots els agrada) i juntar-ho tot una mica. Bé, al final el resultat es que a pocs els venia de gust pujar caminant, però sí anar a per algun bolet, així doncs en Dani i jo vam decidir de carregar els "trastos" i pujar caminant cap al Penyagolosa amb intenció de estar acampats uns dies, i la resta de la colla pujaria un dia per fer la cacera dels bolets.

   Aquest cop la ruta escollida, sempre intentant passar per camins que abans no hàgim anat, surt de Costurhttp://www.costur.es/ per els Pous, pujant per el Cabeço i el Collao fins als Masos de Trahuanta i agafarem un vell sender que puja fins al Mas de la Serra. Seguidament seguirem la pista per anar a trobar el GR33, que seguirem, passant per les Torrocelles, fins arribar a la Lloma Bernat. Aquí, a la vora dels Masos agafarem un antic sender que ens durà al Mas de Llamba i al Mas de Noguereta fins al Mas de Montoliu. Aquí, ja per cansament, seguirem la pista fins La Banyadera i baixarem per La Pegunta fins Sant Joan.

   

    Al gra doncs. Vam fer les motxiles, agafant sac de dormir, tenda i menjar per 3 dies (bé, i una muda, 3 litres d'aigua, una mini-farmaciola, tovallola i xampú) i el dia 1 de novembre, cap allà les 6:15 del matí, encara amb l'última fosca de la nit, vam sortir de COSTUR per el camí dels Pous.
I aquí, a la primera pujada, va ser quan ens vam adonar que havíem incomplert la primera norma de tot excursionista . La motxilla pesa massa. Però els ànims eren alts i seguim avançant.

Les motxilles en qüestió, al fons la vall de la Foia

    Un cop als pous seguim recte amunt per trobar el sender del Cabeço (que comença a l'esquerra de la granja) fins arribar al Collao, just per on passa l'antic "Camí Ral", on el sol comença a sortir i ens dona el bon dia, al igual que un caçador que ens trobem, que resta a l'aguait de que no se li escapi cap TORD i amb sort alguna altra peça. Pugem el sender del Collao fins arribar al Mas de Quadrat, on creua el PR-CV 341www.figueroles.esque seguirem per l'esquerra fins al Bassot del Comte d'Aranda de camí fins als Masos de la Trahuanta. Aquí ja hem entrat en "bona amistat" amb les nostres motxilles, que després de varies parades en pocs quilòmetres, ja els hi hem posat nom. (No els reproduiré aquí, per no ferir sensibilitats)

Vista cap al Penyagolosa amb el primer sol
A l'altre costat de barranc els Masos de la Torreta

   Un vegada arribem a la Trahuanta decidim parar una mica i intercanviem les nostres motxilles, i reposem forces amb unes figues i uns fruits secs. Aquí agafem un antic senderol que s'agafa, sortint per darrere dels Masos seguint un tram del sender del Camí vell de Llucena recuperat per les Useres que baixa per el barranc fins al poble, i als pocs metres girem a ma esquerra. Seguint el sender pugem fins al Mas de la Serra.

Descansant abans de pujar cap als Masos de la Serra
amb anims i bon humor

Els descansos seran inevitables, i carregats com a cargols continuem des del Mas de la Serra girant a la dreta per la pista, que seguim uns 700 metres fins arribar a un encreuament amb una altra pista a ma esquerra que porta cap al Bassot de Blandina. L'agafem i seguim caminant, passant de llarg del Bassot del Curro fins trobar el Camí dels Peregrins (GR-33) el qual agafarem cap a l'esquerra, direcció Sant Miquel de les Torrocelles.

Caminant cap al Camí dels Peregrins

    Ja de baixada la càrrega es una mica més amena i sense veure'ns forçats a parar tant avancem per la cap a Sant Miquel de les Torrocelles. És curiós, que de tantes vegades que havíem anat, mai havíem passat per un lloc tan emblemàtic com ho és Sant Miquel per al camí de Penyagolosa. I sincerament és una bellesa de paisatge. A més vam tindre sort amb el temps, ja que el sol ens va acompanyar tot el camí

Pujant a les Torrocelles

    I aquí el camí no te pèrdua, seguint sempre el sender i les marques del GR ens porten fins a Sant Miquel, on fem parada i fonda per recarregar les piles, esmorzar una mica i reposar els muscles de tot el pes, abans de reprendre la marxa en direcció a la Lloma Bernat, sempre per el GR.
    Dit i fet, en esmorzar i reposar tornem agafar les motxilles i comencem l'ascens seguint les marques, una mica capcots per el pes, i amb el coneixement que des de les Torrocelles és tot de pujada fins coronar la Lloma Bernat. Apretem les dents i cap amunt!

    Poques coses recordo de la pujada, a banda dels descansos, del canvi de piles del GPS i de que a pesar de que les vistes ho mereixien, no vaig tenir esma per traure la cámara de fotos i fer-ne alguna, com bé demostra la primera fotografia una vegada pujada la Lloma:

Versió oficial: A la Lloma, frescos com una rosa!

    Bé, arribats a aquest punt, decidim continuar per la ruta prevista, i anar cap als Masos de la Lloma a dinar i descansar, ja que barallavem el continuar seguint el GR fins a Xodos i Sant Joan, la qual vam descartar, no sense una mica d'orgull. Trenquem doncs cap a l'esquerra i al primer entrador a la dreta comencem a baixar (per fi!) fins arribar als Masos de la Lloma (Concretament al Mas de Sergio, just abans d'arribar-hi) on, després de dinar i de dormir una estona, i amb les forces més o menys recuperades tornem a reprendre la marxa seguint la pista cap a l'esquerra.

    El camí triat és un antic sender que ja fa uns anys ens van ensenyar en Conrado (germà d'en Dani) i en Salva i que, encara recordo com si fos ara, no vaig ser capaç de seguir, ja que no tenia una condició física massa bona llavors, cosa que ells sí, i em va agafar una bona "pàjara" i, tot s'ha de dir, un atac de vergonya. Així que jo anava disposat de treure'm l'espineta que duia clavada i, quasi com a penitència, carregant una motxilla de.... massa quilos.
Aquest camí comença per la pista que surt dels Masos cap a Xodos, vorejant el Riu Llucena i, a l'altura de "La Moleta"  entra un antic senderol, que per el que sembla va conèixer temps millors, doncs està marcat amb marques vermelles, o rosades, o fins-hi tot vam veure alguna marca descolorida i perdent-se ja Blanca i vermella com si d'un vell GR es tractara.

Mas de Llamba des del sender. Abaix la llera del Riu Llucena

    El sender, una mica tapat per la vegetació, però fàcil de seguir, baixa cap a la llera del riu, entrant poc a poc i un cop abaix avancem uns pocs metres creuant-lo per tornar a enganxar el sender que puja de manera molt pronunciada (com es pot veure a la fotografia anterior, per la banda dreta) fins arribar a una pista que arriba al mas de Llamba, la qual seguim fins cap amunt fins arribar a una bifurcació amb una altra pista, on girem a l'esquerra fins arribar al mas de La Noguereta. Aquí tornem a girar a la dreta agafant un corriol, marcat amb les senyals vermelles i de tant en tant amb pilonets de pedres. Aquest sender puja de manera continua, guanyant alçada paulatinament, però sense obligar-nos a canviar el ritme per alguna pendent més forta.

Si hagessim seguit per la pista de la Noguereta, hagessim arribat al Mas de Roques Llises i des de allà pujar per el sender a La Carrascosa i s'arriba al mateix punt que arribarem nosaltres, però em sembla més interessant la ruta que vam escollir.

Cabres salvatges prop del Mas de Montoliu

    Seguim doncs pujant des de la Noguereta per el sender, que ens ofereix, malgrat el cansament i el mal d'espatlles i caderes per el pes de la motxila, unes vistes excepcionals, ja que transcorre per en mig d'un bosc de pins i ginebres durant uns 5 quilòmetres, la majoria de pujada, fins arribar al Mas de Montoliu. Mentre pujem anem sentint uns xiulets curiosos, que cada cop es fan més propers. Finalment apareixen una familia de cabres salvatges oferint-nos un bon espectacle de agilitat i bellesa.

   Un cop arribem al Mas de Montoliu, vençuts per el pes comencem a pensar seriosament en passar la nit en el reser que ens ofereix el mas, i l'aigua d'una. Però l'orgull ens obliga a continuar, canviat la idea inical d'acabar arribant a Sant Joan via el PR-CV 79, i anant seguint per sender la Costera del Baró, però agafant la pista que puja fins la Banyadera, ja que no ens sentiem en forces per seguir per sender.

    Una vegada a la Banyadera, amb el sol retirant-se ja, decidim d'entrar per la Pegunta per arribar a Sant Joan. Decidits, amb el frontal encés i ja tot de baixada, agafem ritme amb la idea d'una dutxa reconfortant i un plat calent a Sant Joan, on, ja entrada la nit arribem deprés de 12 hores de llarg camí, i unes motxilles mal fetes. I tot i que la idea era acampar, vam decidir dormir al refugi, a cobert i muntar al dia següent la tenda.

Acampats, al dia següent

    Espero que el cami us agradi i us descobreixi nous llocs. Gaudiu-ne!

Penyagolosa + Carbo + Bolets

Posant-nos en forma per Costur (2a Part)

Voltes curtes per fer corrents o caminant per els voltants de Costur i posar-se una mica en forma.


    Continuo amb un parell més de voltetes, aquestes potser una mica més "visuals" a l'hora de fer-les ja que passen per paisatges i zones dignes de veure.

    La primera d'avuí ens durà des de Costur fins al Castell de l'Alcalaten, tal i com varem fer i descriure en la ruta al Castell i a la FoiaDe Costur al Castell, tornant per La Foia i Mas de Quadrat., i tornant per l'antic cami de Costur, que passa per dins del Mormirà, i la follarga. No és una ruta exigent ja que fins ben bé a la meitat no cal demanar massa al cos exceptuant un parell de rampes bastant assequibles.



  Comencem des de la Punta de la Creu en Dani, en Norman i jo quan el sol ja s'està amagant, per tal d'evitar la calor el màxim possible i baixem per el Camí de la Sotarranya i al creuament seguim recte enllaçant el Camí del Mormirà on tenim una pendent suau i prou constant. (±0,7 km de la sortida). Al capdamunt d'aquesta enllacem amb el petit sender (±1,2 km de la sortida) que ens baixa fins la pista del Mormirà que seguirem fins l'encreuament de la Mina de Cabres, on agafarem la pista de l'esquerra amb una altra pendent per continuar escalfant les cames. (±2,8 km de la sortida)

Encreuament de la mina de Cabres i pista a l'esquerra per la que pujarem (fotografia feta al mes de Juny)

   Uns metres més endavant, seguint per la pista, enllacem amb el sender que ens dura a donar la volta al "Mont de la Vila" fins arribar al Castell de l'Alcalaten i l'Ermita de Sant Salvador, ja de baixada, i podrem veure tota la plana de l'Alcora. Un cop arribem a l'Ermita de Sant Salvador (±4,1 km de la sortida) seguirem baixant per la pista fins arribar al començament del sender del Mormirà, just al vessant contrari del que hem baixat. (±4,8 km de la sortida) 

Aquí comença la part més dura de la cursa, ja que la pujada del Mormirà està bastant empinada i, a més a més, les motos han arrancat molta pedra i fins dalt de tot hi ha molta pedra solta. Apretem doncs les dents i seguim pujant durant 1,4 km fins arribar novament al encreuament de la Mina de Cabres (±6,2 km de la sortida) on un cop allà desfarem el camí fet, ja amb una mica de baixada i poques pujades, fins arribar a l'encreuament de la Sotarranya (±8,3 km de la sortida) on girarem aquest cop a l'esquerra per anar fins a la Follarga.(±9,1 km de la sortida)

Allà girarem a la dreta per fer l'ultima rampa del recorregut fins arribar a la carretera, la qual creuarem, i seguirem a la dreta per la vorera, passant la bàscula i arribant de nou a la Punta de la Creu, a Costur. (±10 km de la sortida).

Castell de l'Alcalaten i Ermita de Sant Salvador (fotografia feta al Juny)

(---)
    La següent volteta és una de les més maques de fer, ja que passa per un dels paisatges mes bonics del terme.  Començarem com sempre des de Costur, anirem fins a la Bassa Roja i allà agafarem el sender del Barranc Sabinar fins a la Rambla, on tornarem passant a la vora de la Font del Conde i pujant per la Fleixa (prop del Mas de Xurumbela). També és de les més exigents tant per longitud com per l'ascens i les pedres de la Rambla.



    Comencem en Dani i jo aquest cop des de els Llavadors de Costur, seguint el mateix recorregut que he descrit a la primera voltetaEstirant les cames corrents fins la Bassa Roja. Baixem doncs per el camí de les Foes, enllaçant a l'esquerra per la pista de l'Artiga (±0,6 km de la sortida). Avancem per la pista 1,5 km, de baixadeta, fins arribar a una pista de terra que surt a la dreta amb una bona pujada (±2,1 km de la sortida) que de seguira es converteix en un sender que ens puja fins a la Cova de l'Artiga, al costat de la Carretera de Vilafamés, la qual creuarem tot agafant la Pista de la Bassa Roja (±2,5 km de la sortida). Si es vol es pot apretar una mica en aquesta pujada, ja que un cop agafem la Pista de la Bassa Roja podrem recuperar fàcilment.

Seguim per la pista sense agafar cap bifurcació i, un cop estem a l'alçada de la Bassa Roja  agafarem un sender que surt a la dreta del camí (±3,5 km de la sortida). Seguirem el sender agafant sempre en les dos bifurcacions al principi el camí de l'esquerra, baixant per el Barranc Sabinar fins a la Rambla (±5,8 km de la sortida). Tot aquest tram des de la Pista de la Bassa Roja és baixada fins arribar a la Rambla. S'ha d'anar en compte per el sender ja que, un cop més, les motos han deixat en mal estat el camí i hi ha pedra solta.

Un cop a la rambla la creuem per poder agafar la pista que transcorre per el seu interior, per tal d'evitar el màxim possible el cansament que ens produeix el caminar per les pedres de la llera. Un cop a la pista seguirem per l'esquerra intentant-la seguir. Aquesta es perd un parell de vegades per el que ens veurem obligats a trepitjar pedra de la llera (com la sorra de la platja, a vegades sembla que fas dos passes endavant i una enrere, fatigant el múscul). Passarem de llarg la Font del Conde (±7,2 km de la sortida), sense entrear-hi, i quan passem la Volta dels VillomosGoogle Maps buscarem a la part esquerra el sender de la Fleixa (±8,2 km de la sortida). 

A partir d'aquí comença una pujada per el camí de la Fleixa força empinat i exigent durant 2,3km. Pujarem doncs per el sender, passant per el costat del Mas de Xurumbela (±8,8 km de la sortida), on agafarem ja pista i pujarem altre cop fins al Cami de la Bassa Roja, mentre intentem fruir de les vistes a la Rambla que ens ofereix el camí (si podem alçar el cap).

Vista des del camí de la Fleixa cap a la Rambla
En primer pla la Volta dels Villomos i on es perd la Rambla la Volta del Savinar, d'allà on venim
(fotografia feta l'any 2004)

Un cop de nou a la Pista de la Bassa Roja, al final de la pujada i del camí de la Fleixa (±10,5 km de la sortida), girarem a l'esquerra i seguidament girarem per la pista que surt a la dreta. A uns 400 metres girarem a la dreta altre cop per agafar un sender que baixa fins la Pista de la Lloma Blanca, on ens enfrontarem a les últimes pujades del camí. Un cop dalt de tot de la Pista de la Lloma Blanca (±12,4 km de la sortida) ens trobarem amb la Carretera de Vilafamés, a la sortida de la urbanització. Aquí girarem a l'esquerra seguint la carretera fins arribar a la Punta de la Creu on acabem el recorregut. (±13,2 km de la sortida).


    Espero que gaudiu de les rutes que us he posat, que, tant caminant com corrents, de ben segur us agradaran.

>>Dedicat al meu company de fatigues Dani. Recupera't aviat de l'esquinç, que la muntanya ens espera!<<

Posant-nos en forma per Costur (1a Part)

Voltes curtes per fer corrents o caminant per els voltants de Costur i posar-se una mica en forma.

    Després de la paradeta d'estiu (provocada per alguna cama trencada i alguna esquinçada, les altes temperatures, les festes del Crist a Costur i la recollida de l'ametlla i la garrofa) ja toca tornar-se a posar en forma per continuar les nostres voltetes, que després de mirar alguns camins per el terme i fer algun projecte que altre, ja en tinc ganes!

    Habitualment fem una ruta corrents, la qual us vaig ensenyar ja fa un tempsEstirant les cames, de 5,5 kilòmetres i solem donar dos voltes, es a dir uns 10 kilòmetres. Les que us mostraré a continuació son del mateix estil, d'uns 8 a 13 kilòmetres i ascensos d'uns 300 metres, que per a la gent avesada a corre no li suposaria grans esforços, però per als poc habituats com jo son unes voltes exigents però sense forçar excessivament la màquina (els primers dies anava a una mitja de 8km/h però després ja anàvem a uns 10). No tinc fotografies de les zones ja que corrents seria prou difícil de fer-les... i no crec que en tingués massa ganes. Intentaré aprofitar alguna antiga.

    Comencem per una senzilleta la qual ens durà des de Costur, passant per el Mas d'Avall, el Collao, i tornant per el Cabeço, la Fossanxa i pujant per la Sotarranya.



   Arranquem en Dani i jo des de la sortida de Costur cap a Useres, just davant de l'antic "Bar Ximo" on comença el camí del Mas d'Avall, de baixadeta per començar a escalfar les cames. Després, arribant al Mas d'Avall  agafarem el camí de l'esquerra que seguirem fins al final, creuant tot el Mas d'avall fins arribar a la carretera CV-165, la qual creuarem amb precaució (±1,1 kilòmetres des de la sortida).

Just davant comença un sender, parcialment empedrat, el qual ens durà fins la Pista del Collao i farem la primera pujada del recorregut. Al final de la pujadeta (±1,6 km de la sortida) enllacem amb la pista del Collao, on girarem a la dreta (a l'esquerra també es pot anar, arribant també al Cabeço, però acurtant la volta), seguidament un pocs metres endavant girarem per el camí que baixa per l'esquerra per on arribarem a la Font del Collao (±2,7 km de la sortida). Un bon tram per recuperar, ja que aviat farem la pujada principal.

Just al arribar a la font del Collao girarem per el camí que puja per l'esquerra que ens durà fins al camí del Cabeço. Aqui comença una pujada no molt pronunciada però si una mica llarga, d'una longitud d'aproximadament un kilòmetre i mig. Al final de la pista arribarem al final del primer tram de pujada (±3,4 km de la sortida) i girarem altre cop a l'esqerra aprofitant el petit pla per a recuperar forces i encarar l'últim tram de pujada fins al capdamunt del Cabeço, ja per sender (±4 km de la sortida).

Baixarem el sender del Cabeço, d'uns 600 metres de longitud, fins arribar a la pista (passant de llarg la granja que tindrem a mà esquerra) i al arribar a baix de tot, prop dels pous de pedra seca de Costur, girarem agafant la primera pista de la dreta, el camí de l'Algepsar, que ens durà al llarg de la Fossanxa, una zona relativament plana, sense grans baixades ni pujades, fins arribar a la carretera CV-165 ((±6,3 km de la sortida) la qual creuarem i continuarem recte pujant per una bona costera d'uns 300 metres amb no molt bones condicions, ja que te bastanta pedra solta.

Un cop dalt de la costera arribem al camí de la Follarga on girem a l'esquerra per tornar a baixar fins enllaçar a la dreta amb el camí de la Sotarranya. Seguim el camí i un cop passat el Terrer girem a l'esquerra agafant un petit sender (±7,8km de la sortida) per el qual arribarem a la pista que puja fins la Punta de la Creu on acabarem el recorregut (±8,4 km de la sortida).


    La següent volta ens durà des de Costur, passant per els dipòsits d'aigua del poble, fins als pous del poble, tornant per l'Algepsà, la Follarga i la Sotarranya similar a l'anterior.


    Comencem des de la Punta de la Creu, direcció Alcora, per la vorera de la carretera fins arribar a la bàscula de Costur, on, just després del banquet a l'ombra del pi s'agafa el sender que ens durà cap amunt fins arribar als dipòsits de l'aigua del poble (±0,5 km de la sortida), és una bona pujada per començar la volta. Un cop allà baixarem per la pista fins arribar als pous de pedra seca on continuarem recte i agafarem la pista i sender per el qual pujarem el Cabeço ((±1,5 km de la sortida)).

Pous de Pedra seca.

A partir d'aquí baixarem el camí passant de llarg la pista per la qual varem aparèixer en la volta anterior i poc abans d'arribar al final de la pista que estem seguint girarem a l'esquerra i agafem un sender (marcat el seu començament amb una fita) (±2,2 km de la sortida) per a baixar fins al fons del Barranc de la Foia.

Quan arribem al final del sender, a la pista de l'Algepsar seguirem per l'esquerra (±2,8 km de la sortida), passarem per el costat de l'antiga mina d'algep (guix) i al primer creuament que trobarem girarem a l'esquerra per seguir baixant fins al fons, passant per un petit tros de pinar que es va salvar del gran incendi de l'Alcalaten. Un cop abaix ((±4,1 km de la sortida) girarem a l'esquerra pujant per una pista de terra una forta pendent d'uns 500 metres de longitud. Intenteu no cremar-vos massa!

Per sort, acabada la pendent arribem a una pista, on girarem a la dreta, que podrem recuperar les forces. Pocs metres més endavant a la bifurcació girarem a la dreta seguint la mateixa pista de la volta anterior, que passa per la Fossanxa fins arribar a la carretera (±5,1 km de la sortida). Farem el mateix i pujarem la rampa, girarem a l'esquerra al final i baixant girarem a la pista que surt a la dreta, la pista de la sotarranya.

Aquest cop, per canviar una mica, no agafarem el sender que passa per sobre del Terrer i seguirem la pista fins arribar al creuament de la pista dels Morrals i el camí del Mormirà (±6,8 km de la sortida), on girarem a l'esquerra baixant un tram curt i tornant a pujar fins arribar un altre cop fins a la Punta de la Creu (±7,3 km de la sortida). Com encara ens quedaven forces vam continuar per la carretera de Vilafamés, creuant per baix la urbanització  i al final d'aquesta girem per el camí de les Foes, on creuarem el barranc de la Roca Peneta i tornarem tot pujant per les hortes del poble fins al pont, on acabem el recorregut. (±8,9 km de la sortida).


    Espero que us hagin agradat i que no us canseu massa!
Estic preparant la segona i última entrega amb dos voltes més per seguir posant-se una mica en forma al mateix temps que gaudim del bon paisatge.

Pujant al Castell de Castro i la Nevera

Alfondeguilla - Castell de Castro - Nevera - Vèrtex - Arquet - Alfondeguilla 


    Ja feia dies que no podiem sortir entre les altes temperatures d'uns dies i per altra banda les festes de l'aigua del Mas d'Avall http://aclafontanelladecostur.blogspot.com.es del cap de setmana passat. Així doncs venia de gust fer una nova ruta, aquest cop fora de Costur, per uns paisatges completament diferents al que estem acostumats. Vaig coneixer aquesta ruta gràcies a que fa unes setmanes amb el grup de "Voluntariat Forestal" vam anar a la Serra d'Espadà a fer la vigilància i en Jaume ("correturnos" de Vaersa) me la va explicar una miqueta. Així que preparant una mica la ruta, aquest diumenge de bon matí hi vam anar. Disculpeu per avançat si els noms dels topònims no son molt encertats o clars, ja que em baso amb el mapa cartogràfic o del Terrasit.

    Sortim a les 6 del matí en Dani i jo de Costur i anem cap a Alfondeguillahttp://www.alfondeguilla.es/ on hem quedat allà mateix amb l'Alba i el seu gos Rony, que sortien de Castelló, per a fer la ruta tots junts. És una llàstima que en Miquel, en Jordi Ortells i  en Victor no hi poguessin vindre. Un altre cop serà!
    Un cop tots a Alfondeguilla, cap allà les 7 del matí, comencem des de la plaça d'Alfondeguilla cap a la pista que puja, el Camí de Castro, per anar a buscar el primer punt de la nostra ruta, el sender que puja per el Barranc de Castro fins al Castell, ben senyalitzat per marques de PR i per fites. Sembla que el dia comença bé i amb un bon oratge per a caminar, bona temperatura, una mica de brisa i el cel enteranyinat.

Primera fita que ens trobem al començament del sender

En Dani i l'Alba amb el Barranc de Castro al fons

    Comencem doncs a remuntar el barranc per el sender, molt net i arreglat per cert, gaudint d'unes vistes espectaculars, un paratge amb molta alzina surera i unes parets verticals i colades impressionants. Per sort el foc fa molts anys que ha respectat la zona, permetent al bosc desenvolupar-se oferint-nos aquest paisatge. 

    Quan portem un parell de kilòmetres ens comencem a trobar unes sureres realment espectaculars, tant per la mida com per la forma que tenen, que ens fan quedar bocabadats. Es aturem per admirar-los i fer les fotografies de rigor i alguna que altra "monada". 

Una surera realment impressionant

Amor per la natura

    Continuem avançant bocabadats per el paisatge fins trobar un mirador on, un cop més, ens aturem per observar el camí que hem fet i beure una mica d'aigua. En aquest punt ja es veu que és una ruta força popular, ja que ens hem creuat ja un parell de grups (uns caminant i uns altre corrents) fent el mateix camí.

   Més endavant ens trobem un altre arbre monumental... I aquest amb nom: La "Surera Mare"; no es d'estranyar aquest nom ja que si l'arbre d'abans era gran, aquest encara ho era més i... es clar, una foto que no falti! Completament diferent als paratges de Costur, sens dubte.

Barranc amunt. Al centre es veu el mirador i un grup aturat allà.

Vista des del mirador

Surera Mare
I Alba molt maternal

    Bé, un cop aquí encarem ja cap al Coll del Castell, passant per la Font de la Penyeta sense deixar en cap moment el sender. Pujarem doncs per el coll fins arribar a un creuament de camins en una petita esplanada on surt a l'esquerra la pujada del Castell de Castro i recte cap a la Nevera. Aquesta pujada es fa prou dureta, però el camí és bo i no mella massa l'anim de pujar fins al Castell, així que reposem una mica i continuem cap amunt.

Castell de Castro, vist des del sender

Entrada al Castell de Castro

Vista des del Castell cap al barranc.

    Un cop a dalt ens trobem que, tot i que el castell està força destruït, està millor de que ens esperàvem i es veu un cop a dins les parets i torres que la formaven, oferint encara un bon refugi. Tant és així que quan vam pujar ens vam trobar amb un nodrit grup que han passat la nit fent vivac al mateix castell, emparats per els seus murs. No vaig voler fer fotografies de l'interior per no molestar massa. El Castell de Castrowikipedia va ser construït per els àrabs i posteriorment conquerit per les tropes de Jaume I a la quaresma de l'any 1238. La torre de l'homenatge, que tot just en queden els vestigis, va ser destruïda per l'aviació franquista al 1938 durant la guerra civil, on el mateix castell va ser utilitzat com a refugi, atalaia i trinxera.

    Tornem doncs sobre les nostres passes baixant fins al coll del castell per agafar ja el camí que ens durà a la nevera, baixant queda el sender a la nostra esquerra. Baixem doncs per l'altra banda fins arribar a una pista forestal, que puja fins la nevera. En aquest tros el paisatge canvia, havent aquest cop més pinar, cosa que en "Rony"  agraeix doncs ara ja te pinyes per poder jugar. Anem pujant per la pista fins trobar una placa del parc natural de la Serra d'Espadà indicant la Nevera a l'esquerra. Aquí deixem el camí i pujem la segona i ultima pendent dureta de la ruta, d'uns 200 metres, fins arribar a la Nevera, recentment restaurada. Ja teniem ganes de veure'n una, des de la frustració de no veure la d'Atzeneta en la sortida que vam fer.

Primera vista de la nevera

Part de darrere de la Nevera

Vertex "Nevera"

     Aprofitant que estem aquí pujem uns metres més amunt per tal d'arribar la vèrtex geodèsic que hi ha a la vora. Aquest vèrtex és el 064061Ressenya IGN, al terme municipal de Alfondeguilla (tot i que en la ressenya posa Chovar, mirant el cartogràfic apareix el vèrtex dins d'Alfondeguilla) . Seguim doncs pujant fins trobar una pista (que sembla ser que arriba a unes mines de mercuri, segons he pogut llegir), que seguirem a l'esquerra pujant una pendent, que al final d'aquesta trobarem el Vèrtex a l'esquerra. Allà aprofitem per parar i esmorzar, per encarar finalment la tornada cap a Alfondeguilla.

   Amb la panxa més o menys plena baixem per el mateix camí fins trobar de nou la pista, on continuarem recte pocs metres per tornar a agafar un sender que ens conduirà cap al Barranc d'Eslida i cap al Collado Roig, fàcilment reconegut per un post indicador de molts senders, tant de GR (el GR-36) com alguns PR (com el que més o menys seguim ara, el PR-CV 138) i SL. En aquest punt agafarem el sender de la dreta que entra al barranc d'Eslida per la vessant esquerra, on seguirem tot el sender, al principi una mica brut per les plantes que creixen al voltant, pero a mida que baixem es fa més net i ample. Aquest sender ens portarà fins a un gran cobert (Corral de Casalote) on comença una altra pista forestal que segueix baixant fins arribar al camí d'Alfondeguilla.

Eslida

Baixant per el Barranc d'Eslida

Barranc d'eslida

     Un cop arribem al camí d'Alfondeguilla, girarem a l'esquerra per anar a buscar el sender que va per la llera del riu Belcaire, que el trobarem a la dreta després de passar el pont que creua el barranc per on passa el riu just quan la pista comença a pujar. Aquest sender, de vegades malmés per l'aigua, va serpentejant a dreta i esquerra de la llera, passant per canyars, baladres i sureres, d'on, com hem anat veient al llarg de tot el camí, encara se n'extreu el suro.
  Continuem baixant, flanquejats constantment per altes parets que ha esculpint el riu al llarg del barranc fins trobar-nos el famós "Arquet" d'Alfondeguilla, un arc que servia per proveir d'aigua alguns antics molins de la zona. Tot plegat una autèntica meravella paisatgística.

Rony gaudint de l'aigua del riu

Sureres recentment pelades
Al seus peus encara queden les escorces de suro a l'espera que les recullin

L'Arquet

  Ja amb el sol, que ha aparegut mentre baixavem aquest sender, continuem baixant fins arribar ja a les hortes que ens indiquen que estem arribant a destí arribant fins al camí que hem agafat pel matí i tornant a la plaça d'on hem sortit.

Espero que la gaudiu tant com nosaltres!
Us deixo l'album complet:

La cova d'"El Covarxo", des de Costur

Costur - Mas d'Avall - El Covarxo - La Lloma - Mas d'Avall - Costur

  Aquest cop hem triat una de les rutes més conegudes (i marcades com SL per en Toni, al igual que moltes al nostre terme de Costurhttp://www.costur.es/) i potser amb una història de les més recordades per els més majors del poble de la toponímia del poble. També potser unes de les primeres "grans" (mirat amb perspectiva no tant, oi?) que vam fer quan érem petits i començàvem a anar sols per el terme, començant com és habitual a Costur, agafant el camí de La Fontanella fins al Mas D'avall (ED50 30 T 741087 4446074) i agafant el camí de la Carrera i del Covarxo, baixant després al Barranc i tornant per el Vilamboc, la pista la Lloma i finalment tornant per el camí del Perxet fins al Mas d'Avall i Costur.

Poso dificultat "moderat" per el tros que baixem fins la cova, però realment és molt senzilla i de nivell fàcil.

El Mas d'Avall des del camí de la Carrera

   Bé. comencem en Dani i jo de bon matí per intentar evitar al màxim la calor que, tot i que no és una volta massa llarga ni exigent, pica bastant fins hi tot a aquestes hores. Sortim des de la carretera i avancem direcció Useres per agafar el Camí de la Fontanella per a arribar al Mas d'Avall, una pedania de Costur situada a un kilòmetre. Un cop passada "La Fontanella" (ED50 30 T 740941 4445738Google Maps), (una font amb bassa d'on ja fa molts anys la gent del poble s'abastia d'aigua amb els cantis, i de la que l'Associació Cultural n'ha agafat el nom. Actualment de la font en surt només un petit rajolí d'aigua per un dels brocs i només revé quan fa una bona ploguda.) arribarem a un maset amb una era on hi ha una bifurcació del camí agafant el camí de la dreta que porta per el mig del Más d'Avall tot i que no l'hem de creuar.

Costur (esquerra) i el Mas d'Avall (dreta)  desde la Pista de la Lloma

    Quan entrem a les primeres cases del Mas d'Avall ens hem de fixar a la dreta en el segonun carreronet (el primer és un cul de sac) on trobarem unes escales antigues que baixen a un camí anomenat "Camí de la Carrera". Avancem fins trobar un creuament on a la dreta ens queden els "Corrals de l'Olivar" i el "camí de la Servera", nosaltres seguim recte per el sender, que passa rasant la paret del bancal. Anem en compte de no xafar el camp llaurat doncs estem avançant per un tros treballat, tot i que hi ha camí, i respectem tot el que ens puguem trobar. Seguim doncs avançant per la cresta dels turons i avancem cap a La Sima (un turó on predomina la pedra i petits arbusts) on, un cop la creuem per la cresta, des de on podem veure a la nostra dreta el Barranc del Pla, ens trobarem amb l'enllaç del sender que surt dels llavadors del Mas d'Avall passant per l'altra vessant de La Sima, que dona al Barranc del Collao. A partir d'aquí ja és el "Camí del Covarxo".

Vista cap a la dreta, arribant al Camí del Covarxo per la Sima, i a la dreta el Barranc del Plà

Vista a l'esquerra, la partida del Cocó al Barranc del Collao, on veiem al mig el Tossal on hi havia un antic assentament del Ibers i podem trobar la "Cova Cocó"

    Una mica més endavant, passat el parany, ens trobarem que el sender entrega a una pista on girarem a la dreta i seguirem baixant, ja que si seguim per l''esquerra entrarem en un altre parany sense sortida. Més endavant tornarem a agafar el sender, a l'esquerra de la pista sense més complicacions.


    A partir d'aquí simplement seguir el sender i disfrutar de les vistes mentres l'anem seguint. Trobarem una bifurcació marcada amb la placa de SL cap al Mas de Mulato, seguint nosaltres cap a l'esquerra direcció El Covarxo. També ens trobarem amb la Bassa de la Selleta, habitualment seca i cuberta de vegetació.

Bassa Selleta en primer plà. Al fons podem veure La Rambla

    Al cap d'un kilòmetre i mig trobarem per fi la placa del Covarxo, a l'esquerra, on girarem i baixarem per el camí dels antics camps de cultius ja abandonat de fa molt de temps. Després girarem a l'esquerra intentant seguir la linia del Trak del GPS ja que els arbres i arbusts han crescut bastant frondosos ocupant de vegades el poc camí que queda. Haurem de baixar, això sí, una "solsida" doncs el camí esta tapat per arbres i després seguir per les línies dels bancals de baixada fins arribar a la cova "El Covarxo" on esmorzarem (Vam posar algunes fites de pedra durant la baixada, espero que per als que vinguin darrere els siguin útils). Recomano no baixar parets directament per arribar a ella, doncs des de dalt no es veu la cova i podrieu caure, ja que l'entrada no està perimetrada per cap tipus de valla i només desde la boca a la cova hi ha una caiguda d'uns 4 metres.


La cova del Covarxo està situada en un bancal i la seva entrada es horitzontal (es a dir, plana a terra). L'espeleo-club castelló en el seu Catàleg espeleològic de Costur en va fer la referència (pàgina 44, no confondre amb l'altra cova del covarxo, més petita i ubicada a pocs metres barranc amunt molt a prop de la llera del barranc) i medicions. En la seva referència indiquen l'entrada des de el Barranc (indiquen que és el 5è bancal contant des de el barranc), però és millor arribar-hi des del sender.

Nosaltres aquest cop no hem baixat a la cova per seguretat, però si algú hi vol baixar recomano varies coses:

• Respecte! És una cova ja molt danyada, deixeu-ho tot on ho heu trobat. No agafar ni treure de la cova cap element. No arrancar estalactites ni cap altra formació "de record", a part de que està prohibit, podriem danyar l'estructura de la cova, ja prou castigada.
• A ser possible baixar amb algun professional o que conegui la cova. Evitar baixar amb menors d'edat.
• Corda o Escala de corda. Si porteu arnés millor que millor. Davant hi ha un pi on es poden lligar els elements de seguretat.
• Llanterna (amb piles!) És vital, doncs moltes zones estan sense llum.
• Condició fisica. Estar en forma i ser capaç de pujar la corda a plom per un mateix.
• Ser més de 3 persones. Una persona sempre s'ha de quedar a fora.

Bancal i boca de "El Covarxo", envoltada de una sabina molt gran, pins i figueres.

Boca de la cova "El Covarxo"

     Aquesta cova descoberta segurament per un esfondrament del bancal i, com he indicat la boca (d'uns  4x3 metres d'obertura) s'obre cap avall, amb una caiguda d'uns 4 metres. A partir d'aquí hi han 3 ales. Al mig una sala en pendent completament derruïda, amb molta runa provinent de les estalactites del sostre que van ser completament arrancades. A l'esquerra, passant per un pas estret entre columnes podem veure moltes estalactites i columnes. L'ala de la dreta baixa per un gran passadís . A l'esquerra d'aquest passadís hi ha una gran colada i al fons, després de pujar per una petita rampa, trobarem estalactites, columnes i petites basses d'aigua (Gours).

  La cova està molt malmesa per varies raons, però la principal és que durant la Guerra Civil es van amagar molta gent de Costur i del Mas d'Avall, ja que el front va creuar Costur i la gent va haver de fugir. Recordo que la meva avia explicava que recorda que quan era petita s'hi va amagar amb la familia i que allà hi havia amagades més de 50 persones i hi van passar varis dies. Durant aquells dies per tal de fer-se lloc van arrancar moltes de les formacions de la sala central deixant-la completament "pelada".

Deixo aquí un album de fotos que vaig fer l'any 2004 quan hi vam anar dos vegades, una amb en Roberto i en Dani, que no vam baixar, i l'altra amb en Victor, en Dani i jo que hi vam accedir caminant des de el Barranc i aquest cop sí hi vam entrar.

Covarxo 2004

   Bé, després de la parada tornem a agafar el mateix camí per tornar al sender. Un cop allà, seguirem endavant a on ho haviem deixat. fins arribar al Barranc on a la llera girarem a la dreta direcció La Rambla. Quan arribem allà agafarem pocs metres més endavant la continuació del sender a l'esquerra (marcat amb SL) que ens pujarà cap amunt per la partida del Vilamboc (no confondre amb la partida "el Vilambou"!). Llavors, dalt de tot, arribarem a una pista on pocs metres més endavant girarem al primer creuament a l'esquerra. Si continuéssim recte arribariem a la Pista de la Lloma, prop del "Mas de Marco".

Desde la llera del barranc, sortida del sender cap amunt (en una pedra es veu el SL)

El Bustal, des del sender del Vilamboc

    Seguint la pista i enllaçant més endavant amb la Pista de la Lloma, anirem a buscar el Camí del Perxet. És fàcil reconeixer ja que a la dreta entra un camí perpendicular a la Pista de la Lloma (no és res més que la continuació del Cami del Perxet direcció Useres) i a l'esquerra el sender del Perxet que baixa al Barranc del Collao. Girarem doncs a l'esquerra, creuarem el barranc i tornarem a pujar fins a la Pista de la Lloma, ja que la continuació del sender està perduda uns pocs metres per on la Pista de la Lloma passa (per SigPac es pot veure encara per on passava el sender però ara esta completament tapat per esbarzers). La tornarem a seguir cap amunt uns pocs metres fins arribar un altre cop on s'ajunta el Camí del Perxet amb la Pista i girarem a l'esquerra. És fàcilment reconeixible ja que a part de sortir una pista, podem veure a la dreta d'ella un camí empedrat. Nosaltres vam seguir la pista ja que el sol ens caçava i al no saber al 100% l'estat d'aquest tram vam preferir fins al "corral de Pepe Esteve" fer-la per pista. Un cop al corral, vam girar a la dreta agafant ja el sender del Perxet que abans no haviem anat i baixant cap avall, per la partida de la "Palafanga", creuant el Barranc del Mas d'Avall i entrant per les hortes (algunes abandonades, però amb la sèquia visible) fins arribar al camí del Mas d'Avall (el que una mica més avall es converteix amb el Camí del Covarxo, que enllaça amb el Camí de la Carrera a la Sima, com abans hem indicat).

Llavadors i Bassa del Mas d'Avall

Antiga pedra ubicada abans damunt del Broc de la font, que després de la reforma van deixar a la part de dalt

   Ja al camí del Mas d'Avall, pujem amunt fins arribar als Llavadors i la seva corresponent font amb abeurador, pujarem a la plaça del Mas d'Avall i seguirem per el primer carrer de l'esquerra, enllaçant finalment amb el lloc on hem començat el camí i tornant cap a Costur.

Us deixo l'album complet de la sortida.

Covarxo

Disfruteu-la!