Pujant al Castell de Castro i la Nevera

Alfondeguilla - Castell de Castro - Nevera - Vèrtex - Arquet - Alfondeguilla 


    Ja feia dies que no podiem sortir entre les altes temperatures d'uns dies i per altra banda les festes de l'aigua del Mas d'Avall http://aclafontanelladecostur.blogspot.com.es del cap de setmana passat. Així doncs venia de gust fer una nova ruta, aquest cop fora de Costur, per uns paisatges completament diferents al que estem acostumats. Vaig coneixer aquesta ruta gràcies a que fa unes setmanes amb el grup de "Voluntariat Forestal" vam anar a la Serra d'Espadà a fer la vigilància i en Jaume ("correturnos" de Vaersa) me la va explicar una miqueta. Així que preparant una mica la ruta, aquest diumenge de bon matí hi vam anar. Disculpeu per avançat si els noms dels topònims no son molt encertats o clars, ja que em baso amb el mapa cartogràfic o del Terrasit.

    Sortim a les 6 del matí en Dani i jo de Costur i anem cap a Alfondeguillahttp://www.alfondeguilla.es/ on hem quedat allà mateix amb l'Alba i el seu gos Rony, que sortien de Castelló, per a fer la ruta tots junts. És una llàstima que en Miquel, en Jordi Ortells i  en Victor no hi poguessin vindre. Un altre cop serà!
    Un cop tots a Alfondeguilla, cap allà les 7 del matí, comencem des de la plaça d'Alfondeguilla cap a la pista que puja, el Camí de Castro, per anar a buscar el primer punt de la nostra ruta, el sender que puja per el Barranc de Castro fins al Castell, ben senyalitzat per marques de PR i per fites. Sembla que el dia comença bé i amb un bon oratge per a caminar, bona temperatura, una mica de brisa i el cel enteranyinat.

Primera fita que ens trobem al començament del sender

En Dani i l'Alba amb el Barranc de Castro al fons

    Comencem doncs a remuntar el barranc per el sender, molt net i arreglat per cert, gaudint d'unes vistes espectaculars, un paratge amb molta alzina surera i unes parets verticals i colades impressionants. Per sort el foc fa molts anys que ha respectat la zona, permetent al bosc desenvolupar-se oferint-nos aquest paisatge. 

    Quan portem un parell de kilòmetres ens comencem a trobar unes sureres realment espectaculars, tant per la mida com per la forma que tenen, que ens fan quedar bocabadats. Es aturem per admirar-los i fer les fotografies de rigor i alguna que altra "monada". 

Una surera realment impressionant

Amor per la natura

    Continuem avançant bocabadats per el paisatge fins trobar un mirador on, un cop més, ens aturem per observar el camí que hem fet i beure una mica d'aigua. En aquest punt ja es veu que és una ruta força popular, ja que ens hem creuat ja un parell de grups (uns caminant i uns altre corrents) fent el mateix camí.

   Més endavant ens trobem un altre arbre monumental... I aquest amb nom: La "Surera Mare"; no es d'estranyar aquest nom ja que si l'arbre d'abans era gran, aquest encara ho era més i... es clar, una foto que no falti! Completament diferent als paratges de Costur, sens dubte.

Barranc amunt. Al centre es veu el mirador i un grup aturat allà.

Vista des del mirador

Surera Mare
I Alba molt maternal

    Bé, un cop aquí encarem ja cap al Coll del Castell, passant per la Font de la Penyeta sense deixar en cap moment el sender. Pujarem doncs per el coll fins arribar a un creuament de camins en una petita esplanada on surt a l'esquerra la pujada del Castell de Castro i recte cap a la Nevera. Aquesta pujada es fa prou dureta, però el camí és bo i no mella massa l'anim de pujar fins al Castell, així que reposem una mica i continuem cap amunt.

Castell de Castro, vist des del sender

Entrada al Castell de Castro

Vista des del Castell cap al barranc.

    Un cop a dalt ens trobem que, tot i que el castell està força destruït, està millor de que ens esperàvem i es veu un cop a dins les parets i torres que la formaven, oferint encara un bon refugi. Tant és així que quan vam pujar ens vam trobar amb un nodrit grup que han passat la nit fent vivac al mateix castell, emparats per els seus murs. No vaig voler fer fotografies de l'interior per no molestar massa. El Castell de Castrowikipedia va ser construït per els àrabs i posteriorment conquerit per les tropes de Jaume I a la quaresma de l'any 1238. La torre de l'homenatge, que tot just en queden els vestigis, va ser destruïda per l'aviació franquista al 1938 durant la guerra civil, on el mateix castell va ser utilitzat com a refugi, atalaia i trinxera.

    Tornem doncs sobre les nostres passes baixant fins al coll del castell per agafar ja el camí que ens durà a la nevera, baixant queda el sender a la nostra esquerra. Baixem doncs per l'altra banda fins arribar a una pista forestal, que puja fins la nevera. En aquest tros el paisatge canvia, havent aquest cop més pinar, cosa que en "Rony"  agraeix doncs ara ja te pinyes per poder jugar. Anem pujant per la pista fins trobar una placa del parc natural de la Serra d'Espadà indicant la Nevera a l'esquerra. Aquí deixem el camí i pujem la segona i ultima pendent dureta de la ruta, d'uns 200 metres, fins arribar a la Nevera, recentment restaurada. Ja teniem ganes de veure'n una, des de la frustració de no veure la d'Atzeneta en la sortida que vam fer.

Primera vista de la nevera

Part de darrere de la Nevera

Vertex "Nevera"

     Aprofitant que estem aquí pujem uns metres més amunt per tal d'arribar la vèrtex geodèsic que hi ha a la vora. Aquest vèrtex és el 064061Ressenya IGN, al terme municipal de Alfondeguilla (tot i que en la ressenya posa Chovar, mirant el cartogràfic apareix el vèrtex dins d'Alfondeguilla) . Seguim doncs pujant fins trobar una pista (que sembla ser que arriba a unes mines de mercuri, segons he pogut llegir), que seguirem a l'esquerra pujant una pendent, que al final d'aquesta trobarem el Vèrtex a l'esquerra. Allà aprofitem per parar i esmorzar, per encarar finalment la tornada cap a Alfondeguilla.

   Amb la panxa més o menys plena baixem per el mateix camí fins trobar de nou la pista, on continuarem recte pocs metres per tornar a agafar un sender que ens conduirà cap al Barranc d'Eslida i cap al Collado Roig, fàcilment reconegut per un post indicador de molts senders, tant de GR (el GR-36) com alguns PR (com el que més o menys seguim ara, el PR-CV 138) i SL. En aquest punt agafarem el sender de la dreta que entra al barranc d'Eslida per la vessant esquerra, on seguirem tot el sender, al principi una mica brut per les plantes que creixen al voltant, pero a mida que baixem es fa més net i ample. Aquest sender ens portarà fins a un gran cobert (Corral de Casalote) on comença una altra pista forestal que segueix baixant fins arribar al camí d'Alfondeguilla.

Eslida

Baixant per el Barranc d'Eslida

Barranc d'eslida

     Un cop arribem al camí d'Alfondeguilla, girarem a l'esquerra per anar a buscar el sender que va per la llera del riu Belcaire, que el trobarem a la dreta després de passar el pont que creua el barranc per on passa el riu just quan la pista comença a pujar. Aquest sender, de vegades malmés per l'aigua, va serpentejant a dreta i esquerra de la llera, passant per canyars, baladres i sureres, d'on, com hem anat veient al llarg de tot el camí, encara se n'extreu el suro.
  Continuem baixant, flanquejats constantment per altes parets que ha esculpint el riu al llarg del barranc fins trobar-nos el famós "Arquet" d'Alfondeguilla, un arc que servia per proveir d'aigua alguns antics molins de la zona. Tot plegat una autèntica meravella paisatgística.

Rony gaudint de l'aigua del riu

Sureres recentment pelades
Al seus peus encara queden les escorces de suro a l'espera que les recullin

L'Arquet

  Ja amb el sol, que ha aparegut mentre baixavem aquest sender, continuem baixant fins arribar ja a les hortes que ens indiquen que estem arribant a destí arribant fins al camí que hem agafat pel matí i tornant a la plaça d'on hem sortit.

Espero que la gaudiu tant com nosaltres!
Us deixo l'album complet:

De Costur al Castell, tornant per La Foia i Mas de Quadrat.

Costur - Castell de l'Alcalaten - Riu Alcora - La Foia - La Paridera - Mas de Quadrat - El Cabeço - Costur


    La ruta d'avuí ens porta a donar una volteta per el Castell de l'Alcalatén, La Foia i tornar creuant el pla del Vinyé fins a La Paridera aprofitant un tros del PR-CV 341 fins al Mas de Quadrat on baixarem per el Collao i acabarem per el Cabeço i Costur.

    Sortint des de la "Punta de la Creu" agafant el camí de la Sotarranya per enllaçar amb el Camí de Mormirà fins arribar a l'encreuament de la Mina de Cabres (ED50 30 73968 44442686),  el camí que duu al peu de l'Ermita del Salvador  i el tercer camí que ens portarà a un sender fins just dalt del Castell, el primer i el tercer senyalats amb PR.
 

Camí de la Sotarranya des de la Punta de la Creu

El primer camí, a la dreta, que ja el vam fer anteriorment, forma part delPR-CV 120 i 357 i baixa fins la Mina de Cabres i fins la Foia. El segon camí, al mig, és un sender sense marcar que baixa per el Mormirà fins a les voltes que pujen a l'Ermita de Sant Salvador. Aquest segon sender el farem un dia d'aquests, doncs, tot i que està bastant trillat per les motos, és molt maco de fer i, per als amants de les curses, un bon lloc per a entrenar. El tercer, el que seguirem, surt per una pista a l'esquerra que puja i arriba fins darrere del Castell de l'Alcalatén.

Encreuament dels 3 camins - Agafem pista a l'esquerra

L'Alcora

Vista del Castell de l'Alcalaten des del sender

   Seguint el camí de l'esquerra doncs seguirem pujant fins arribar a un sender molt fàcil de fer i amb unes vistes de l'Alcora i voltants molt bones fins al Castell. Un cop allà baixarem fins l'Ermita i, deixant ja els PR la pista que va donant voltes cap avall, seguint-la fins quasi arribar a la carretera. Un cop allà, a l'entrador de la carretera del Mormirà i el Castell, tornarem a agafar el PR-CV 357 vorejant una mica la carretera, passant per un sender una mica ocult i amb necessitat ja de neteja i a l'esquerra pujarem ja fins la carretera CV-190, la qual creuarem i agafarem la pista que surt just enfront.

Castell de l'Alcalaten i Ermita de Sant Salvador

   A partir d'aquí seguint el PR baixarem fins al riu Alcora seguint primer el camí i després el sender que pasa per el costat de la sèquia. Un cop al riu deixarem el PR-CV 357 per agafar el PR-CV 120, per la dreta cap a La Foia, pujant per una zona amb uns quants magraners i horta.

Riu Alcora i al fons el pantano

Esglesia de La Foia

Flor del magraner

    Un cop passem La Foia per dins, sortirem per la part del camp de "futbito" i, en teoria, agafarem el sender que s'endinsa per el riu un altre cop, passant per baix la carretera, continuant per el riu fins sortir a la pista que puja per el Vinyé fins arribar a "La Paridera", ja en terres figuerolenques.. I dic en teoria per que aquí ens vam equivocar i vam continuar recte, passant per la pista de baix de la fàbrica de taulells, es a dir per el costat esquerre del riu en la nostra direcció de marxa en comptes de per la dreta fins trobar-nos la bifurcació de la pista que abans he comentat. Seguint per la pista i poc abans d'arribar al peu de les montanyes, girarem  per una pista a l'esquerra i pocs metres més endavant, després dun gir de 90º a la dreta, seguirem fins l'esmentada "La Paridera" (ED50 30737786 4446113) on enllaçarem amb la PR-CV 341.

Encaminant-nos cap a "La Paridera"

Pujant per el Sender del PR-CV 341

   Un cop a "La Paridera" i d'una parada per esmorzar, comencem a pujar per la pujada i no pararem, seguint les marques de PR, fins arribar a la Bassa del Compte d'Aranda i continuarem fins al Mas de Quadrat. Un cop allà, deixant el PR, agafarem el sender de l'esquerra per baixar fins al Collao, pujant per el Pas del Cabeço i el Camí del Collao a la falda del Cabeço al final de la pista, on agafarem el sender que puja fins al Cabeço.

Vista de la Trahuanta (o Penya Roja) des del Mas de Quadrat

Refugi a un costat del Pas del Cabeço.
Crida l'atenció la gran llosa de la dreta que fa de paret.  

    Un cop al Cabeço, marcat el punt més alt per una placa dels SL, i per al que vulgui, pot anar a buscar el Vèrtex Geodèsic del mateix nom ubicat una mica més a l'esquerra d'on passa el sender. També, una mica més abaix, aquest cop a la part dreta del sender, podem trobar, ja molt tapat per la vegetació a causa de l'incendi de l'any 2007, els vestigis d'un antic forn de calç, quedant tot just el forat i algunes pedres del mur.

Vista del vèrtex, que comença a estar cobert per l'argilaga i coscoll

Alçat del Vèrtex

    Continuem doncs baixant per el sender i ja tenint a vistes el pla de la Fosantxa i els pous de Costur, els quals remontarem fins arribar per la part de dalt de Costur. Podem creuar Costur fins arribar a la carretera.

Us deixo l'enllaç de l'album complet:

Costur - Castell - La Foia

Disfruteu!

Aquesta va de "Cabres" - Vèrtex Geodèsic "Tossal de Serra" (Alcora)

Costur - La Serra - Mina Cabres - Costur

   Bé, de cabres i d'ovelles. Aquesta és una ruta circular desde Costur, passant per el vèrtex geodèsic de La Serra, baixant per el Barranc del Mormirà (La Covatxa) i tornant per el PR-CV 120 i després el PR-CV 357 per la Mina de Cabres, passant per darrere del Racó del Corb fins a Costur. Porteu pantaló llarg!

Poso aquí també la part només del Vèrtex Geodèsic:

   Amb la companyia de la meva parella Verónica, comencem cap allà les 8 del matí desde "La Punta de la Creu" a Costur (anomenada així per ser un creuament de camins on s'ajunten la carretera  CV-190, el Camí de Vilafamés i l'entrada a Costur per les Escoles). Avancem per la carretera, per la vorera dreta, passant de llarg la bàscula de camions i continuant per el voral dret de la carretera, pintant de color vermell en referència al "Camí del Cid". A uns 200 metres de la bàscula, a la banda esquerra de la carretera veiem el començament del Camí de la Follarga; aquí anant amb molt de compte creuarem la carretera i entrarem al camí encimentat.

Camí de la Follarga

Baixant el camí continuarem per la dreta, per la pujada encimentada, deixant a l'esquerra el camí que duu a la Sotarranya i pujant fins al següent creuament de camins, seguint la pista fent un gir tancat a l'esquerra, deixant a la dreta una pista que baixa fins a la carretera a l'alçada de la Fossanxa, seguint amunt, el que ve a ser la continuació del "Pas de Llonganissa", el qual baixa per la Fossanxa, creuant la carretera per l'Algepsar fins al Pou de Costur i que arriba a Figueroles (el que vam passar al anar cap a Figueroles en la XVI Pujada a Penyagolosa) . A partir d'aquí ja no deixarem la pista fins quasi al final d'aquesta, ja en terme municipal de l'Alcora.

Piló de partició de terme Costur - Alcora,
situat a la dreta de la pista que puja a la Serra

Panorámica durant el camí del Pla del Vinyé
Al mig queda Figueroles i al fons es veu Llucena

   Ja arribant al final de la pista el camí s'estreta, fent difícil l'accés amb cotxe de la part més alta, just en una bifurcació que queda a la dreta, protegida amb cadena, ja que és una pista privada. Continuarem cap amunt per l'equerra (recte, de fet) i poc abans d'arribar al final, deixarem el camí cap a l'esquerra per anar a visitar un antic corral (que ja el pare de l'avia de la meva parella el recorda en desús). A partir d'aquí ja no hi ha camí ni senda, només seguim els camins d'aigua o de bestiar, intuint el sender fins ja la vèrtex del "Tossal de Serra" seguint el "track". Aquest vèrtex està en bon estat, tot i que l'horitzó està parcialment cobert per vegetació.

Vèrtex "Tossal de Serra" - Al fons la Trahuanta

Vèrtex "Tossal de Serra" - Direcció "Rambla la Viuda"

Vèrtex "Tossal de Serra" - Direcció La Foia (Alcora)

   Després de les fotografies de rigor baixem per el costat esquerre, però recomano desfer el camí per on hem vingut, ja que el que varem fer i està marcat al "track" vam haver de baixar bancals i creuar algun coscollar, sense camí. A partir d'aquí vam trencar l'esquema d'excursió que portavem, ja que Verónica em va comentar que hi havia un antic camí que baixava més o menys des de el corral, per el costat dret del Barranc del Mormirà (als mapes apareix com Barranc del Castell) o "Montmirà" si seguim la toponímia marcada en "Terrasit". Aquesta antiga senda també passa per una cova, la qual donava el nom a la partida "La Covatxa", però no vam trobar ni una cosa ni l'altra.

A primer pla el corral de la Serra, al fons el Penyagolosa

   Sortim doncs cap al bosquet, darrere del corral (ED50 30 739242 4443893), buscant quelcom similar a una senda, cosa que trobem amb més o menys continuïtat, ja que sembla que han passat caçadors (per el rastre de cartutxos que deixen alguns d'ells, fent gala d'una falta d'escrúpols a l'hora de cuidar el medi ambient, embrutant el bosc i infringint la llei - DOCV 4523 - Art. 4.6), però qui ens ajudaran a l'hora de "trobar" camí seran les ovelles! Mentre avancem per la "senda" (s'acosta més a "camí d'aigua") ens n'adonem que per els coscolls i les argilagues hi han cabdells de llana que se'ls queda enganxats a les plantes a les ovelles al passar, la qual cosa ens indica que es pot passar o que anem per "bon camí". Resulta evident que la senda està perduda, però gràcies a la ramaderia el pas per a aquestes dos cabretes que fem la ruta no està tancada del tot. Seguint el rastre ens desviem una mica per fer el cim de la banda dreta del barranc, a 543 metres aproximadament, per tal de veure les vistes des de dalt. (ED50 30 T 738920 4443374)

El Tossal de Bou en primer plà i al fon l'Alcora

Embassament de l'Alcora

    Un cop dalt ens toca baixar, creuant per el coll que forma un barranquet al fons del qual està La Foia, arribant fins la vora del barranc del Mormirà baixant fins trobar l'encreuament de camins del PR-CV 120 i, creuant el sender, la pista que duú cap al "Tossal de Bou". Creuem el camí, doncs, i pujem al Tossal per la pista, on ens espera un bosquet que ens ajudarà a resguardar-nos una mica de la calor que fa i esmorzar.
  Comentar del "Tossal de Bou" que sembla que hi han unes restes d'un assentament ibèric, segons explica l'historiador Norberto Mesado quan parla del poblat iber d'"El Tossalet" (que segons explica un cop acabades les excavacions ho van tornar a cobrir tot) també al Tossal de Bou hi han restes d'una muralla dels Ibers (pàgina 205-207 -en el PDF 7-9-) a la qual, per falta de temps i per la calor que feia no hi vam poder arribar, però al menys em sembla, si no vaig errar, vaig poder fotografiar:

Assentament Iber "Tossal de Bou"
Vista des del final de la pista que dona al PR-CV 120

    Un cop esmorzats i descansats tornem a la senda del PR-CV 120 i, girant a la dreta, anem cap a la "Mina de Cabres", compartint camí ja amb la PR-CV 357, un cop passat un creuament on antigament s'extreia terra per fer ciment (i prop de la qual encara es pot veure un forn per a aquesta finalitat). En aquesta mina, a cel obert, molta gent de Costur hi va treballar fins que es va deixar d'explotar. Desconec quan, però els germans de la meva avia (que ara tindria uns 80 anys) hi van treballar i encara en la família conservem alguna fotografia antiga d'ells excavant en aquesta mina.

Panoràmica Mina de Cabres

    Seguim pujant, acusant ja la calor, i ens trobem amb la desagradable sorpresa d'uns motoristes de trial baixant a tota velocitat, destrossant el camí i obligant-nos a apartar-nos de la senda. Aquestes practiques estan completament prohibides per el Decret 8/2008 (DOCV 5.691), on no poden ni portar pneumàtics de motocròs (Art 4.6) ni molt menys circular per sendes (Art 3, 4 i 5), però sembla que ni SEPRONA ni cap altra autoritat posen fi a aquestes pràctiques, les quals destrossen completament les sendes, fent-les de vegades impracticables per al senderistes com nosaltres (com més endavant ens trobem en aquest mateix sender):

Motorista infringit la llei, passant amb rodes motrius de motocros i
 per senda forestal no apta per aquest vehicle (matricula 7407GZC)

Estat de la senda més endavant, trillada
i al estar en pendent, molt dificil de caminar-hi per ella

    Un clar exemple de la destrucció dels camins el tenim també al camí del "Barranc Sabinar" on no fa massa anys era un camí empedrat i actualment els trams antigament empedrats ara son un pedregal. També el camí de tornada del PR-CV 120 (que passa per l'altra banda d'aquest barranc) hi han trams que s'assembla més a una trialera que a un sender.

    Deixant de banda les reivindicacions, continuem pujant fins dalt de tot del barranc per la senda fins a la creu, on ja ens separarem dels PR agafant la pista del Mormirà cap a Costur, que passa per darrere del Racó del Corb fins al Barranc del Racó del Corb on agafarem una petita senda, d'uns 200 metres cap a l'esquerra que comença en una gran corba que fa el camí (ED50 30 740211 4443686) enllaçant novament amb una pista. Seguin la pista, al cap d'uns 600 metres trobarem un creuament de camins (ED50 30 740527 4444331), agafant el camí encimentat del centre, que baixa cap al barranc, per després pujar de nou a Costur, per la "Punta la Creu", acabant aquí la nostra volta.

Espero que el pugueu disfrutar tots!

Vèrtex Geodèsic - Sabinar (Costur)

Hola a tothom!

   Començo amb aquest "totxo" inicial, introduint una mica el tema dels Vèrtex Geodèsics i anomenant de passada on aconseguir els mapes, a part de la petita ruta fins un vèrtex força desconegut (i bastant inaccessible).

Primer de tot, què és un vèrtex geodèsic? (Font: Dr. Javier Colomo, geògraf)
    Un vèrtex geodèsic és una senyal que indica la posició geogràfica exacta i que forma part d'una xarxa de triangles amb altres vèrtex geodèsics. Els vèrtex estan localitzats en llocs alts i amb visibilitat per a poder veure altres punts i s'han fet servir per a crear la cartografia topogràfica d'un país triangulant entre ells per poder determinar la posició exacta de cada vèrtex (en el nostre cas per crear els mapes cartogràfics MTN50 i MTN25 que els podeu descarregar a la web del IGN en format digital o el podeu comprar en paper en les "Casa del Mapa" concretament a Castelló n'hi ha una a la plaça de la Pau). En el cas d'Espanya son formats per un cilindre de 120 cm. d'alçada i 30 de diàmetre, amb una base cúbica de formigó i tot el conjunt pintat de blanc. Aquests vèrtex estan dividits en tres grups, de primer ordre (que formen triangles de 30 i 70 kilòmetres de costat), de segon ordre (triangles de 10 i 25 kilòmetres de costat) i tercer ordre (de 5 a 10 kilòmetres de costat) i en els mapes cartogràfics estan representats amb un triangle.
   En aquest enllaç hi ha un llistat de tots els vèrtex existents. Els més coneguts per a nosaltres, els de Costur, potser siguin el del Penyagolosa (059253), el del Cabeço (061607, va quedar visible després de l'incendi de l'Alcalaten) i el del Tossal de la Serra (061596). A Costur en tenim 2: El del Cabeço i el del Sabinar, aquest últim és el que vaig anar a fer-li una visita cap allà Octubre del 2011:

   Bé, aquesta petita ruta serveix per arribar al vèrtex 61605 de la xarxa geodèsica ubicat al pic del Sabinar, el qual està en el barranc del mateix nom a Costur (Castelló), ja que les dades originals de la ressenya publicada aleshores per el Ministeri de Foment era de feia més de 10 anys (el camí indicat per arribar ja no existia) i volia comprovar com estava:


   Sortint de Costur per el "Camí de la Font" (els llavadors) arribem a la "carretera de Vilafamés", creuant-la i entrant a la pista que ens porta cap a la "Bassa Roja", travessant la partida de la "Llosa Blanca" (on es troba el pinar popularment conegut com "El Pinar de René"). Un cop arribem a la "Bassa Roja", creuant-la, ens dirigirem cap a l'interior del "Barranc del Sabinar" seguint la senda que acaba a la Rambla.
  A partir d'aquí es complica una mica ja que no existeix camí ni senda que pugi fins al pic, així doncs vaig decidir arribar fins a la senda d'entrada de la bassa de "La Llaca" (actualment marcada amb 2 fites de pedra) i a partir d'aquí tirar camp a través guiat per el GPS. Mala idea, no ho recomano la travessa és molt dura i vaig necessitar més d'una hora tot just per fer 600 metres, la millor manera d'arribar es fent "trakback" per on vaig sortir. Un cop a dalt vaig comprovar l'estat del vèrtex (força bò) vaig fer unes fotografies i vaig anotar l'estat d'aquest (completament tapat per vegetació). Després vaig tornar seguint la cresta de la montanya de tornada que em va dur fins a un pas que em va permetre creuar el barranc i tornar cap a Costur per el mateix camí.

   A casa ja vaig omplir el formulari per tal d'informar l'estat del vèrtex (canvi de camí, fotografia actualitzada i que ja no te l'horitzó lliure) i sembla que van fer cas, van posar fins hi tot la meva foto:
Nova Ressenya Vèrtex Geodèsic del Sabinar.

Salut!